Carrer de la Creu

Balsareny

El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament.

A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.

A l’extrem del carrer de la Creu hi havia un dels portals, conegut com el portal de Berga o de la Creu. Estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. Des de 1645 està documentada la denominació de carrer de la Creu, però sembla que abans es devia dir també carrer Major. Al segle XVIII el rector va fer un intent, no reeixit, per rebatejar-lo com a Carrer de la Creu de Santa Maria. Durant el període revolucionari de 1936 va passar a dir-se “carrer del 19 de juliol”, i a la postguerra va recuperar el seu nom tradicional, aleshores en castellà.

El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. La creu actual s’hi construí l’any 2010 i és obra de mossèn Joan Bajona. Està situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell.

Al segle XIX el carrer es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges dominiques.