Carrer de Francesc Tarafa Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Francesc Tarafa, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.61185
2.2904
440877
4606925
08096-210
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Popular
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Paral·lel a la carretera i al carrer de Girona desenvolupant-se en direcció S-N des del carrer de l'Enginyer fins al de l'Hospital, després de travessar la carretera de Girona (carrer de Francesc Ribas) (GARCÍA-PEY, 1990). Forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó NE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim . Està format per cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX habitades majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana,. Els edificis que tenen alguna característica ressenyable són els següents: SENARS, 83, 85, 95, 97, / PARELLS: 30-32, 70, 72-74 (can Carrasco), 78, 80, 98, 100 ((Es tracta d'edificis de tipologia tradicional urbana de planta baixa)

Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI (BAULIES, 1965). El carrer que porta el seu nom, era al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides (GARRELL, 1960). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.