Carbonera del Bosc d'en Sunyer 1
Santa Maria de Martorelles

    Vallès Oriental
    Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106
    Emplaçament
    A llevant del nucli urbà, al costat del corriol que porta al dipòsit
    226m

    Coordenades:

    41.52127
    2.2645
    438633
    4596887
    Número de fitxa
    08256-108
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Força malmesa.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08256A00500031
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, que presenta una fondària d'uns 40 centímetres. Per la banda que dóna al corriol que li dóna accés, està delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament.

    El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

    GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). "Sant Fost i Martorelles a través de les dites". Revista Campsentelles, 5, p. 15.