Caramelles de Guardiola

Sant Salvador de Guardiola

Al poble de Guardiola hi ha documentats grups de caramelles des de principis de segle XX. Aleshores hi havia dues colles de caramellaires, formades per nois de 20 a 30 anys, amb gran rivalitat entre elles. A la dècada de 1940 el responsable era Ramon Almuzara, el qual va introduir el ball de cascavells, que ja estava mig oblidat, mentre que Cristòfol Parrot feia els acompanyaments musicals amb el seu acordió. Per anunciar l'arribada dels caramellaires a les masies i ravals aquests duien un estri semblant a un trabuc que omplien de pólvora i feien petar. A mitjan de la dècada de 1940 a la colla dels nois s'hi va afegir la dels nens, acompanyats pel mossèn del poble i per l'acordionista, que en aquells anys era Miquel Castelló (el "Ferrer Nou"). En aquesta època les colles que feien el recorregut duien un ruc amb unes sàrries per carregar-hi els ous i altres menges que recollien de les cases pairals en senyal d'agraïment. A mitjan de la dècada de 1950, amb l'arribada de mossèn Lluís Toneu, les nenes es van afegir a les colles. Després d'una aturada d'uns quants anys, la tradició de les Caramelles a Guardiola es va reprendre a partir del 1978. En aquesta època es va recuperar una vegada més el ball de cascavells, que feia molts anys que no es ballava. En l'actualitat, el que es balla és una barreja de ball de bastons i de cascavells.