Caramelles de Castellolí
Castellolí

    Anoia
    Castellolí
    389 m

    Coordenades:

    41.59757
    1.70006
    391665
    4605912
    Número de fitxa
    08063 - 66
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre.
    En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc.
    La lletra de la cançó és tal i com segueix:
    Virolet Sant Pere,
    virolet Sant Pau,
    que veniu de Roma,
    que porteu corona
    de sant Nicolau.

    Panses i figues,
    nous i olives,
    si no ens voleu donar,
    alabat sia Déu.

    La Cloc-cloc i la Piu-piu,
    tot són lloques, tot són lloques,
    la Cloc-cloc i la Piu-piu,
    tot són lloques menos Piu.

    Quatre de pa, quatre de vi,
    quatre de nous,
    digueu-li a la mestressa
    que demà és dijous.

    Si voleu que canti més
    deu-me figues, deu-me figues,
    si voleu que canti més,
    deu-me figues i calés.

    Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.
    Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí.

    Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella.
    A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort.

    AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900.
    CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23.
    PALOMAR, S. (2013) "Caramelles". L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6.
    PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) "Serra Vella". L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9.