En arribar la Pasqua els joves corberencs sortien a cantar els tradicionals caramelles. Aquesta tradició es seguia tant a Corbera de Dalt com a Corbera de Baix, amb recorreguts diferents. Segons l'època, els que cantaven eren nens o més grans, fins i tot havien cantat caramelles els homes més grans i, més antigament, el cor de l'església, amb un repertori format bàsicament per sardanes. Quan cantaven els nens, anaven vestits amb la roba tradicional catalana, mentre els joves sortien amb la roba dels dies festius. El costum era cantar les caramelles dos dies: el primer anaven per les masies i l'altre per les cases del poble, i en ocasions els acompanyava un burret per transportar millor el que recollien (diners o obsequis).