Les caramelles són cançons populars alegres, que es canten per Pasqua, per celebrar la resurrecció de Jesús i l'arribada de la primavera. També es canten cançons profanes, corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, d'altres de caràcter amorós i unes altres per a demanar els menjars típics.
No es disposa de documentació que acrediti quan i on va començar aquesta tradició, però sí que es documenta que al segle XVI ja se celebrava al món rural. Les caramelles més antigues són els goigs, de caràcter religiós, dedicats a la Mare de Déu del Roser.
Els caramellaires són grups d'infants o d'adults, que canten per cases i masies, el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua.
Les cantades s'acompanyen d'instruments diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc...).
Els nois van amb barretina i faixa vermella, i les noies amb el vestit tradicional de pubilla.
Els cantaires duen una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara adornada amb cintes, que arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. Tradicionalment es tractava d'ous, botifarres i menges greixoses (que indicaven el final de la Quaresma), amb els que es celebrava un àpat popular.
