La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.
A Prats la festa de la Caramelles havia estat molt popular i tenia grups organitzats de cantadors que les mantenien vives com el grup de la Quadra, el grup de les Dominiques, dels estudiants de música de l'estanc o l'Orfeó del Lluçanès. Antigament, el dissabte anaven a cantar per les masies, més tard feien una cantada davant la rectoria i finalment hi tornaven davant l'ajuntament. L'endemà, diumenge, recorrien tots els carrers del poble. Amb els donatius que havien rebut (ous i diners bàsicament) el diumenge següent - anomenat pasqüetes - organitzaven un dinar a la font de les Coves. Des del 2005 s'ha volgut recuperar la festa amb el grup de joves i assajant les cançons des de l'escola per part de les dues professores de música dels dos centres. Es canten repertori recuperat de començaments del segle XX i altres tradicionals catalanes sobre la melodia de les quals s'escriuen noves lletres.
