Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava a Busquets, la Casanova de la Tria, la Riera, l'Hostal Nou, la Serra, Puigmajor, etc. Durant els anys 70 del segle XX les caramelles van ser dirigides per Joan Oliveres, el qual va dinamitzar i motivar el grup de caramellaires. Les excursions que s'organitzaven pels joves caramellaires eren de caràcter lúdic i cultural. Es va anar a visitar la Tarragona romana, el monestir de Poblet, Figueres o a la platja a l'Empordà. Amb els anys, la tradició de passar a cantar les caramelles per les masies s'ha anat perdent de mica en mica.
La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.
