Antigament les caramelles a Olost eren cantades el Diumenge de Pasqua al poble i el Dilluns de Pasqua a Sant Adjutori. A Olost es recorden les caramelles des de l'any 1954 que reproduïen les que es feien antigament. Les colles anaven amb el matxo guarnit de colors a diverses masies del terme d'Olost com a Rexach, Gavarresa, Vila, Pecanins, Sallent, Riera, Pela, Noguera, Comalrena, Serrabadal, etc i també al poble. Primer es cantava o recitava "l'arribada" al davant de les autoritats: l'alcalde, el jutge, el mestre i el rector, i seguidament es cantaven les Caramelles. Es recaptaven ous i diners que es repartien entre els participants o servien per organitzar, posteriorment una sortida, i es donava esmorzar o berenar als caramellaires. Després es cantaven les caramelles a la plaça Major i pels carrers d'Olost. La tradició de passar a cantar per les masies es va anar perdent de mica en mica i van quedar només les passades que es feien als carrers del nucli urbà d'Olost. Es cantaven les caramelles en sortir de missa de Diumenge de Pasqua a la plaça Major, davant l'església, i continuació es pujava el carrer de Berga; al capdamunt, a la font del carrer de Berga, es tornava a fer una parada per cantar. Després es seguien diversos carrers del poble com el carrer Nou, el carrer del Pont, el carrer de Vic o el carrer Ripoll, fent diverses parades per cantar les caramelles. Fa uns anys acompanyant les caramelles s'havien fet balls de bastons i de cinta. Actualment les caramelles només es canten el Dilluns de Pasqua en el marc de l'aplec de Sant Adjutori.
La festa de les caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.
