Capitells església vella de Sant Pere i Sant Fermí Rellinars

    Vallès Occidental
    Extrem occidental de la Riera de Rellinars
    275

    Coordenades:

    41.64146
    1.89469
    407948
    4610559
    08179 - 42
    Patrimoni moble
    Objecte
    Romànic
    Medieval
    XIII
    Regular
    El 1.844 està trencat en un dels angles i en una de les cares s'ha perdut a la pràctica totalitat de la decoració. El 1.845 es troba més ben con servat.
    Legal i física
    BCIL - Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Restringit
    Científic
    Pública
    Museu de Terrassa (Carrer de la Font Vella, 28, 08221 -Terrassa)
    Jordi Montlló

    El Museu de Terrassa conserva dos capitells provinents de l' de Sant Pere i Sant Fermí.
    El número 1.844 fa 30,5 x 30 x 31 cm i és de pedra sorrenca. Es troba reutilitzat en la base del mur del campanar de cadireta, damunt l'absis construït entre els segles XVII i XVIII. La seva decoració és d'estil corinti i forma tronco piramidal invertida, amb collarí de secció semicircular llisa. El fris o tambor és decorat en tres cares, cosa que fa pensar que aniria en un pilar adossat en un mur. La decoració és geomètrica i vegetal, amb grans fulles lanceolades que arrenquen del collarí amb tija central i folíols paral·lels inclinats. Al damunt, hi trobem caulicles enrotllats. Els motius geomètrics són cargols espiraliformes afrontats , volutes i incisions amb motius mixtilinis en vertical. Cadascuna de les tres cares culmina amb un dau central rectangular a tall d'àbac.
    El número 1845 fa 30 x 30 x 29 cm i també és de pedra arenosa. Aquest és decorat només per dues cares. Per tant, ens fa pensar que es tractava d'un capitell cantoner. També es va reutilitzar. Els motius decoratius són dues cintes tija, acabades amb cargols espiraliformes simètrics. Entre totes dues hi ha un motiu geomètric en ziga-zaga que culmina amb un botó amb radis segmentat en relleu. Ambdues cares culminen amb un dau central rectangular a tall d'àbac. A les arestes apareixen grans fulles lanceolades que arrenquen del collarí amb tija central i folíols paral·lels inclinats. Sobre aquestes es generen caulicles enrotllats.
    Per Ferran (1991), tant les proporcions com la decoració i l'estil arcaïtzant i tosc i un caràcter geometritzant sense relleu, fan pensar en una cronologia pre-romànica ; però l'estructura s'adiu més amb una cronologia tardana del segle XIII.

    Formen part del fons del Museu de Terrassa amb els números d'inventari 1.844 i 1.845. Només el segon es troba en exposició publica.

    Ingressaren al museu conjuntament amb una ara i diversos fragments de pintura mural. Fou l'any 1961, abans de l'enderrocament parcial de l'edifici.

    FERRAN, Domènec (1991). Sant Pere i sant Fermí de Rellinars; dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental). Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 139 i 140.
    MUSEU de TERRASSA (1999). Art Medieval. Una col·lecció del Museu. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura.(Catàlegs del Museu), 51, cat. 37, 51.
    PLADEVALL, Antoni et alii (1991). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental), pp. 136-140. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.