Capelleta de Sant Roc

Balsareny

El pont sobre el Llobregat fou construït a finals del segle XVIII i va suposar un gran canvi. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807.

Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia de Manresa va idear un artilugi anomenat trompa o sifó, que permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi que va acabar perdent i condemnat a pagar una multa de 100 lliures.

Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, fet segons plànols que va dissenyar en persona. Almenys la tradició diu que ell mateix va dirigir l’obra. Per fer el pont va mobilitzar durant anys mà d’obra de feligresos voluntaris. La Construcció va començar el 1779 i, després d’alguna interrupció, es va poder inaugurar el dia de Sant Marc de 1797. L'obra, costejada pel mateix rector i pels parroquians, va pujar a 20.500 lliures de moneda barcelonesa. L’amo de la masia de Puigdorca va fer una contribució especial tot pagant els picapedrers.

La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica: a més de la ruta del Llobregat, a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble.