Capelles de la muntanya de Queralt

Berga

Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d'iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l'obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d'aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d'elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n'han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels "Jaume" de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les "Dolors" de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d'aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l'havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l'any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d'altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s'han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d'elles.