La capella, així com el cementiri, data de l'any 1882 i el projecte està firmat per Ubaldo Iranzo Eiras. La capella va ser construïda el 1882, any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.
Originalment, estava presidida per un retaule de fusta de formes clàssiques que es va deteriorar amb el temps i va ser desmuntat durant els anys seixanta. I, segons indicacions de mossèn Francesc Pujol, es tractava d'una peça irrecuperable. Malgrat tot, es va conservar únicament el Sant Crist de metall i dues petites làmpades neogòtiques.
Els darrers anys, un grup ampli de veïns, amb la col·laboració de l'Associació d'Amics del Castell, es van encarregar de dignificar-ne l'espai. L'actual làmpada del sostre va ser donada per ca l'Andreu de Sant Joan Samora, on anteriorment estava situada en la capella d'aquest nucli. Els dos bancs del presbiteri procedeixen de Cal Llop (Juli Juncosas), donats pels seus hereus. Els bancs de la nau, el quadre de la Puríssima, els canelobres i la creu de l'altar provenen de la capella de les Monges. Les tres columnes de fusta, que han estat adaptades, provenen de l'església parroquial. Pere Martorell Torrents va contribuir amb una col·lecció significativa d'estampes i dos tapissos destinats a la capella del cementiri, així com diverses imatges per al Museu Parroquial. L'any 2016, l'ajuntament va instal·lar vidres a la reixa i l'òcul per a una millor conservació de tot el conjunt artístic interior. Montse Mas Viladot i els seus germans van donar al municipi uns tapissos destinats a la capella del cementiri, els quals van ser restaurats per l'ajuntament i inaugurats per la festivitat de Tots Sants de l'any 2015. Els tapissos representen Sant Antoni, dues Sagrades Famílies i una escena romàntica.
