Capella del cementiri nou
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En el marc de l'estudi sobre el cementiri nou fet per Joan Rosselló (2012) també documenta les característiques de la capella.
Edifici de planta quadrangular amb coberta a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, amb volta de maó i dos arcs cecs de mig punt laterals. La façana principal, orientada a la porta de sortida en línia recta, presenta una estructura senzilla. Un gran arc de mig punt queda tancat per una porta de forja de dues fulles. A sobre, un petit òcul.
El seu parament llis només és interceptat per un trencaaigües motllurat sobre el portal, una cornisa inferior horitzontal, i una cornisa superior que remarca el pinyó i l'arrencada de la coberta.
Corona la capella una creu de pedra artificial.
Història
La capella, així com el cementiri, data de l'any 1882 i el projecte està firmat per Ubaldo Iranzo Eiras. La capella va ser construïda el 1882, any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.
Originalment, estava presidida per un retaule de fusta de formes clàssiques que es va deteriorar amb el temps i va ser desmuntat durant els anys seixanta. I, segons indicacions de mossèn Francesc Pujol, es tractava d'una peça irrecuperable. Malgrat tot, es va conservar únicament el Sant Crist de metall i dues petites làmpades neogòtiques.
Els darrers anys, un grup ampli de veïns, amb la col·laboració de l'Associació d'Amics del Castell, es van encarregar de dignificar-ne l'espai. L'actual làmpada del sostre va ser donada per ca l'Andreu de Sant Joan Samora, on anteriorment estava situada en la capella d'aquest nucli. Els dos bancs del presbiteri procedeixen de Cal Llop (Juli Juncosas), donats pels seus hereus. Els bancs de la nau, el quadre de la Puríssima, els canelobres i la creu de l'altar provenen de la capella de les Monges. Les tres columnes de fusta, que han estat adaptades, provenen de l'església parroquial. Pere Martorell Torrents va contribuir amb una col·lecció significativa d'estampes i dos tapissos destinats a la capella del cementiri, així com diverses imatges per al Museu Parroquial. L'any 2016, l'ajuntament va instal·lar vidres a la reixa i l'òcul per a una millor conservació de tot el conjunt artístic interior. Montse Mas Viladot i els seus germans van donar al municipi uns tapissos destinats a la capella del cementiri, els quals van ser restaurats per l'ajuntament i inaugurats per la festivitat de Tots Sants de l'any 2015. Els tapissos representen Sant Antoni, dues Sagrades Famílies i una escena romàntica.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2016). "Al peu del canó". Programa Festa Major 2012, pp. 75-86.
CARAFÍ, Enric (2017). "Anem creixent i no ens cansarem". Programa Festa Major 2017, pp. 56-66.
MAURI, Alfred (2022). "Morir a Gelida al segle XVII". Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.
RIUS, Carme (2019). "La saleta íntima.Una mirada al passat". Programa de Festa Major 2019, pp. 51-53.
RIUS, Carme (2021). "Tren, camins i carretera. Un viatge al passat". Programa de Festa Major 2021, pp. 34-38.
ROSSELLÓ, Joan (2022) "Els paletes a Gelida a finals del segle XIX". Programa Festa Major 2022. pp. 66 - 71.
