Capella de Sant Domènec
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella de petites dimensions, d'estil neoclàssic. És formada per un volum de planta rectangular més un porxo al davant. El portal està format per carreus de pedra, amb llinda plana. Sobre la llinda hi ha un òcul circular. La teulada és a dos vessants. Davant de la façana principal hi ha un pòrtic o porxo fet amb pilastres d'obra vista que subjecten les encavallades de fusta de la teulada.
A l'interior la coberta és amb voltes d'aresta fetes amb rajoles, seguint la tècnica de volta catalana de maó de pla.
Història
Aquesta capella fou construïda entre els segles XVII i XVIII, en la cruïlla dels camins a Terrassa, Rubí i Sant Andreu de la Barca. El promotor va ser Domènec Matas, de Can Matas del carrer Sant Domènec. La capella tenia un retaule d'estil barroc datat a l'any 1708. El 1768 la capella va ser reedificada prop de l'antic emplaçament i se li va afegir un porxo, que va desaparèixer a finals del segle XIX. A principis de la Guerra Civil Espanyola, el 1936, va ser incendiada i les imatges i el retaule foren destruïts. El 1940 va ser restaurada.
Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat.
El 12 d'octubre de 1808 prop de l'ermita de Sant Domènec va tenir lloc la batalla de Sant Cugat, entre les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles, comandades pel general Cadalguès, que era el cap dels exèrcits amb seu a Catalunya.
Més endavant la capella va passar a propietat municipal i fou restaurada l'any 2007. Les obres de reforma es van fer amb materials nous, com el maó i la rajola. Per fer la restauració, especialment en la coberta amb voltes i teulada, en els paviments, en paraments interiors (amb arrambador ceràmic) i en el porxo exterior, es van tenir en copte els indicis arqueològics, testimonis gràfics i paral·lels tipològics de capelles similars Es respectaren els murs exteriors, fets de parament mixt, de pedra i maó, amb el portal i l'òcul de la façana principal, així com la línia d'imposta i les mènsules interiors.
Des de 2008 la capella és gestionada, amb estatus de subseu, pels Museus de Sant Cugat.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.60-61.
