Capella de la Mare de Déu del Roser de Barnils
Sant Quirze Safaja
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella situada al cim d'un petit turó al nord-oest del mas Barnils. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'una sola nau amb una petita sagristia adossada a la façana de llevant. La coberta exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal mentre que l'interior és de volta de canó. A l'ermita s'hi accedeix per una escalinata. El frontis està arrebossat imitant grans carreus de pedra a trencajunts excepte les cantonades de l'edifici que són visibles grans carreus de pedra col·locats a mode de cadena cantonera. El portal és rectangular amb llinda de pedra i damunt del portal hi ha una pedra amb la inscripció AVE MARIA. Damunt hi ha un petit òcul i la façana finalitza amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. Aquesta façana fou refeta a principis del segle XX quan va ser malmesa per un llamp. L'interior alberga dos motllures de retaules de guix de l'escultor Enric Monjo. Al presbiteri hi ha l'altar amb una escultura de la Mare de Déu del Roser dins d'una fornícula pintada.
Història
La capella fou edificada per un hereu del mas Barnils, possiblement per consell de Joan Baptista Barnils, canonge de Vic, qui va sol·licitar al Bisbe de Vic la llicència per beneir-la l'any 1704, juntament amb el rector de Sant Quirze. Juntament amb el senyor de Can Barnils van decidir i estipular les celebracions que es podien fer a la nova capella de la família. Així es va acordar que es celebrarien set misses a la capella a 20 sous per celebració. Segons el testament de Mn. Joan Baptista, datat del febrer de 1724, se'n celebraven vuit. Habitualment aquestes misses les celebrava el capellà de la família que vivia al mas. En cas de no haver capellà ho feia el rector de la parròquia; fet que va succeir entorn l'any 1757. Un dels capellans de Barnils, Mn. Domènec Barnils fou degollat l'any 1809 pels francesos prop de la bassa de Serratacó tal i com ho recorda un monòlit de pedra.
Bibliografia
GARCIA-PEY, E. (2007): Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. Institut cartogràfic de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
