Cantada de caramelles

Gelida

Les primeres informacions sobre els cants de caramelles a Gelida daten del 1897, any de la fundació de la Societat Coral Artesans, tot i que amb anterioritat ja hi podien haver grups de cantaires espontanis o vinculats a la parròquia. Les cantades de caramelles s'han fet anualment des dels seus inicis, només interrompudes a causa de la Guerra Civil.

Els primers edificis que van acollir representacions teatrals i cants de caramelles van ser cal Pepus i cal Virgili, que va ser seu de la Societat Coral Artesans, ubicada a l'edifici del Cafè del Ramonet, al número 62 del carrer Major fent cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Després, el 1917, la Societat es va traslladar en un nou edifici, al mateix carrer, que va acabar esdevenint l'actual Unió del Casal Gelidenc. Malgrat no haver-hi referències documentals, amb tota probabilitat hi havia grups de cantaires molt abans de formar-se la Coral Artesans.

Des d'un bon principi, eren cantades per la Coral Artesans, i quan es va desfer el grup els anys de la guerra, van ser represes a principis dels anys 1940, amb intents fallits, però restaurades per la Coral Intimitat, formada per antics cantaires dels Artesans i nous hereus, de manera oficial l'any 1949, coincidint amb la creació d'aquesta Agrupació Coral. La represa va realitzar-se de manera memorable, la nit del Dissabte de Glòria, amb el mestre Pallarès, setze cantors més i el xofer Francesc Julià i Andavert, enfilats dalt d'un camió amb un piano i recorrent els carrers de la població cantant el Ball de Rams. El 1929 també hi va haver caramelles infantils arran de la formació de la Coral Infantil dels Lluïsos. Les nenes portaven una caputxa blanca, aprofitada de les coixineres de dormir, amb vestit blanc, i els nens, camisa blanca i corbata.

Pere Pallarès Guilera (1920-2001) de ben petit es vincula al món de la música i el cant coral sota la direcció del mestre Francesc Peracaula i Massagué. Dirigeix les Caramelles infantils el 1935 i el 1936, i durant un breu període de la guerra, del 1937 al 1938, i també del 1941 al 1943. Pren la direcció de l'Elenc Artístic Montserrat (1944), i el 1947 forma el cor de Caramelles d'aquest grup. És el punt de sortida de l'actual Coral Intimitat (1949) i la continuació de l'antiga Societat Coral Artesans (1897), desapareguda amb la guerra. En morir el mestre Peracaula el 1947, assumeix la direcció del cor parroquial amb 27 anys. Va ser mestre i director durant 52 anys.