Segons Joan Amades, a Sant Julià de Cerdanyola s'havia cantat una cançó quan es feia la matança del porc, una cançó que era comuna a altres llocs de la comarca i que també va recollir el Cançoner del Calic. Tal i com consta al Costumari, va ser recollida per Joan Amades a Sant Julià de Cerdanyola, que va també publicar la partitura feta pel mestre Joan Tomàs. Explica que després de cantar els funerals acostumaven a seguir tocant música perquè al porc no li dolgués haver mort, el que dirigia el grup dividia en tres grups i cada grup cantava una part del text. Un grup sempre cantava: Jo en tinc un, jo en tinc un. El segon grup cantava: Jo en tinc dos, jo en tinc dos. El tercer grup: Jo en tinc tres, jo en tinc tres. I mentre, el director cantava: Jo en tinc un, jo en tinc dos, jo en tic tres, jo en tinc quatre que ningú me'l mata. La cantada a quatre veus s'acompanyava amb un violí o una guitarra.
Aquesta tonada la va recollir Joan Tomàs de l'Hereu Mill, Josep Casals i Cirera, que li va explicar que quan anava a un poble lluny de Sant Julià i estava cansat de cantar, ja que tenia fama de bon cantaire, llavors els deia: "ara farem la guitarra" i procedia com s'ha explicat abans per imitar el so d'una guitarra (Tomàs, 1926: 59-60). Joan Amades va interpretar el que va recollir Joan Tomàs i ho va publicar al costumari amb l'explicació anterior.
