Cançoner Granollers

Vallès Oriental
08400-GRANOLLERS
Per tot Granollers

Coordenades:

41.60806
2.28727
440612
4606506
08096-346
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Contemporani
Popular
Dolent
En desús
Inexistent
Sense accés
Sense ús
Pública
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Un aspecte d'interès és el del tradicionari musical. Existeixen recopilacions contemporànies de cançons creades pel poble i que en certs casos van ser fins i tot musicades i recopilades per músics de la seva època. Un bon exemple, és el cas de la coneguda cançó satírico-burlesca que diu: "Un gos, un gat, en Baldi i en Guinart, corrien pels carrers com dos merders. Ai nois que en Baldi ve, correu que ve en Guinart, són l'alegria de la ciutat". Aquesta va ser musicada pel mestre Josep M. Ruera (col·lecció de l'autor), i fa referència a un personatge del començament del segle XX, en Pere Riera Puig, de motiu "en Baldi". Sembla que de petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament, d'on era agutzil, comprà gorres i es feu famosa la frase "Que ve el Baldi amb la gorra nova". Durant força temps feren parella amb en Guinart i eren el terror de la quitxalla que els tragué, entre altres coses, aquesta cançó (GARCIA-PEY, 1990). Dins d'aquest patrimoni de tradició oral ressalta, per la seva importància intrínseca, la recopilació forània de materials feta a finals del segle XIX i començament del XX per destacats folkloristes catalans, dins el projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert, i que es coneix com "L'Obra del Cançoner". Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romansos, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certos casos), i inèdites en bona part. Actualment els hereus del Sr. Patxot han fet una cessió de tots els materials que s'havien arreplegat durant anys i anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material s'ha tingut accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquest fons es conserven uns quants documents destacables per a Granollers, com puguin ser les cançons romancesques, entre les que destaca la dels Garbers, que es contempla en fitxa apart. Aquesta es troba dins els materials recopilats per en Rossend Serra i Pagès i els seus ajudants, com "el Soler" o Mercè Soler, deixebla seva. Dins el mateix arxiu trobem la referència a la cançó satírica burlesca que relata la història d'unes comares a "Les Comares de Granollers" (Sèrie S-14.93), probablement adaptació local de la coneguda cançó de "Les Comares de la vecindad", però de la que no es pot fer valoració alguna, ja que s'ha perdut el contingut de la camisa en que es va conservar. Afortunadament, aquesta cançó va ser recopilada al treball del folklorista Marià Aguiló, el qual va ser cedit a la citada obra pel seu fill Àngel Aguiló, a l'igual que la resta dels materials recopilats pel seu pare. La versió recollida per aquest és la següent: "Ni habia tres comeretas/ En la vila de Granolles/ Que volian fé una brenada/ Que'l llur marit no hi sabes res./ Ya baranàren las comaras/ya baranaren totas tres/ ya baranáren las comaras/ En la vila de Granollés/..." (Sèrie A-27-V). Es troben, també, dins del seu treball recopilatori, altres materials d‘interès com, per exemple, una rondalla que diu així: "Estich enamorat d'una gentil minyona/ es blanca com la neu/fresca com una rosa/ yo sempre estic pensan/q uan l'encontraré sola..." (Sèrie A-28-IV.63). Una altra cançó de caire amorós es la que segueix: "Nous fieu de les ninetes/ Totes tenen el cor fals/ ya n'he festejada una/ l'espay de 6 o 7 anys.." (Sèrie A-[18]-XV.7). Una altra més, aquesta també de caire amatori, diu el següent: Ella matineja a escombra'l balcó / tota descalceta ab cos de xipó / mentra l'escombrava passa l'aymado / ni'n dona'l bondia / no l'ay torna no / ques axó Maria /

(Continuació descripció) tanta de tristó /sense pare y mare / m'hi quedada yo/ ab mans de cunyades / tinch de raure yo / y ab mans de germanes / un poquet milló. // R. Adiós amor"" (Sèrie A-[18]-XV.9). Per cert, que una versió semblant va ser recollida a Castellar del Vallès per Joan Amades amb transcripció musical del mestre J. Tomás. Aquesta era una cançó que es cantava quan es molien olives a mà. De caire satíric burlesc és amés la cançó que parla d'un personatge del poble de Montmany, cançó que per cert, es va popularitzar molt a finals del segle XIX, i que coneguda com "el Burget de Montmany" comença així: "S'es dictada una cançó/molt alegre i divertida/ n'es de Burget de Montmany/ de quan casarse volia..." (Sèrie A, [18]-IV) o altra variació que diu, recollida d'una "donada" de Granollers: "Adeu Burget de Monmany/part damunt de la Garriga..." (Sèrie A-28-II.13), datada aquesta recopilació cap el 1885. De probable origen castellà en versió granollerina, però, és aquella que diu: "L'amo arriba de la llaurada/ cansat i afatigat/ troba la mestressa a taula/ ab un pollastre al plat/ si m'en dones una aleta/la prendria de bon grat/ A l'armari tens les sopes/son calentes com el glaç/ si'l gat les hagués volgudes/ no les menjaries pas/ són fetes per si coguession/ menjades per si [d'un cas]/ així que'n obre l'armari/ el gat ja li ficarà'l nas/ Respost: Totes les desditges venen/ quant un hom es mal casat" (Sèrie A-17-XIX). També el mateix Aguiló transcriu altres cançons de caire amorós, com la d'un segador enamorat que aplega més ràpidament la segada per veure al seu amor. "Diuen que no tench galans/ la casa ne tinch voltada/ trenta vui o 39/ a la ralla dels 40...." (Sèrie A-5-XVII) o lsa que comença així: "Quant yo n'era petita/ a l'edat dels 14 anys/ de joves may m'en faltaven/ sempre'n tenia al devant.." (Sèrie A-7-XXXVIII), o també: "El dia de Sant Johan/ una ventura volia/ y ja la encontri a la font,/ un angel me aparexia..." (sèrie A-5-XXXVII). Altres tenen un cert matís religiós, com la cançó titulada "La cabellera t'enganya": "La diada de Sant Pere/ nes diada senyalada/ fan festa tots los fadrins/ fan sortija y fan ballades..." (Sèrie A-7-XXX). Altres documents solts de caràcter popular són, per exemple, la recopilació d'un joc infantil, molt probablement entonat, que és com segueix: "Diable, que fas aquí?/ -Faig foch./ Quen vols fer del foch?/ -Per escalfar l'aygueta/ -Quen vols fer de l'aygueta?/ -Per esmolar els gavinetons/ -Quen vols fer dels gavinetons?/ -Per matar vostres fillons/ -Qué t'han fet els meus fillons?/ -M'han tirat una sabateta al pou y l'altra a la finestreta" (Sèrie A-4-XXXI.18). Igualment interessant és la que es pot classificar dins el grup de cançons de bandolers. Son moltes les històries referides al bandoler Serrallonga de les Guilleries que va tenir la seva guarida principal a Cabrerola. Fins i tot es va estendre un conegut ball, el d'en Serrallonga encara habitual per molts indrets de la geografia catalana als segles XIX i començament del XX. Se sap que a Granollers es va dur a terme aquest ball (hi ha per exemple una cita de premsa local de l'any 1905, segons informació oral facilitada pel Sr. Paco Cruz el setembre de 2001). La cançó que recopila Marià Aguiló sentida cantar als presos de Granollers diu així: "Dia deset de setembre/ ja nos varen agarrar/ á la preso quens portaren/ Perpinya sen diu de nom..." (Sèrie A-[15]-XIV)

L'activitat musical sempre ha tingut a Granollers un paper destacat. Bona prova d'això és la ben coneguda dita "Granollers, terra de músics". A més de l'activitat que des del 1877 van desenvolupar les societats musicals com la Societat Coral Amics de la Unió o la Societat Coral "dels tintorers", van seguir altres grups i societats cultivant el cant coral i desenvolupant activitats musicals de diversos tipus, com l'Orfeó Granollerí, el Cor de l'Harmonia, el Jazz Club..., així mateix resulta d'interès la fundació el 1922 de l'Associació de Música, i la proliferació d'orquestres i conjunts com el Quartet de Corda, el Quintet del Jazz-Club, l'orquestra la Moderna, els Agustins, la Catalana, la Unió Artística, etc... (BAULIES, 1986a).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. MASSOT MUNTANER, Josep (1993) "La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.