Canal de Salipota

Súria

El canal sembla tenir relació tant amb la fàbrica Vella dels Alzina com amb el rec de les hortes de Salipota. Si bé en el segle XVIII la fàbrica sembla que s'abatia d'aigua de la font dels Quers, està clar que al llarg del segle XIX va passar a utilitzar el canal. Sembla que a partir de la dècada de 1860 ja es pot considerar que el canal era en us. El 1882 s'han confrontat els plànols del canal de desguàs amb l'obra feta i s'ha comprovat que falten per cobrir 37 metres de volta i el canal és quatre metres més llarg del que marca el plànol. Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica (REGUANT, 1988). En la dècada de 1890 es va demanar pressupost per augmentar la potència de la turbina de la fàbrica. L'any 1907 la resclosa era de fusta. El 1908 es van aixecar plànols del canal, comportes i turbines, així com un projecte de construcció d'una presa i comportes a diferent lloc de les antigues, destruïdes per les riuades de l'any anterior, amb un pressupost de 19.425 pessetes. El 14 d'abril de 1914 l'advocat Andreu Subirachs cobra 60 pta de Manuel Muncunill per l'expedient d'inscripció d'aprofitament d'aigües. El 1920 els fills d'Ignasi Abadal lloguen a Manuel Moncunill la presa, el canal i les turbines de la fàbrica Vella (REGUANT, 1997). El 1940 hi ha un rebut d'amortització de la turbina pagat per Bertrand a Muncunill. (REGUANT, 1997). El 1945 encara continuava l'arrendament de Muncunill a Bertrand. El 1983 el seu canal torna a portar aigua per a fer energia elèctrica (REGUANT, 1997).