Can Xicota
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, amb façana asimètrica.
A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada adovellat amb carreus de pedra ben escairats. A l'esquerra hi ha una finestra amb arc rebaixat i amb brancals de maó i la llinda també realitzada amb maons col·locats a sardinell. A la dreta del portal hi ha una finestra de les mateixes característiques però tancada amb una reixa de barrots. Segueix una fornícula emmarcada de maó a la llinda, als brancals i a l'ampit i una altra finestra rectangular amb llinda recta.
Al primer pis hi ha una finestra situada al mateix eix vertical que el portal. És d'estil gòtic amb mènsula i marca d'arc conopial, emmarcada amb carreus de pedra escairats i ampit sobresortint. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada en pedra escairada i ampit sobresortint. A la dreta de la finestra central hi ha una balconera emmarcada amb maó als brancals, col·locats a sardinell a la llinda i ampit sobresortint. Està tancada amb una reixa.
Al pis de golfes hi ha una balconera emmarcada amb maó als brancals amb llinda de fusta. Les golfes van ser aixecades per ampliar-ne l'espai.
El coronament de la façana és un ràfec senzill i la teulada és a dos vessants.
A l'interior de la masia hi ha l'entrada a la planta baixa, amb un gran arc rebaixat de pedra escairada. Des d'aquí s'accedia a la cuina (amb dues arcades), una sala (amb una altra arcada més) i l'escala d'accés al primer pis. En aquesta planta hi ha la sala, amb un festejador i un aiguamans, i les habitacions.
Història
La masia Xicota està documentada des del segle XIII, concretament, el 1259. Aquest any, Ramon de Voltraria va establir el mas a Arnald Carreres amb l'obligació que alguns dels fills hi treballés les terres. Així va ser com Maura Carreres i el seu espòs Guillem Burdi anaren a viure-hi.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Salvi Xicota va ser capità de les companyies del corregiment de Mataró i participà en diversos enfrontaments contra l'Exèrcit napoleònic al Vallès i en els llocs de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Com a represàlia, els francesos van saquejar Can Xicota i empresonaren als seus pares. Posteriorment, amb motiu de les guerres carlines, un fill de Salvi Xicota va ser desterrat de la masia per declarar-se carlí. A mitjans segle XIX, els Xicota van formar part de les primeres entitats agrícoles, com l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI).
Els Xicota van residir a la masia fins a finals del segle XX.
El raval de Can Xicota va sorgir de l'arrendament de parts de la finca per poder construir-hi cases.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “La Torre del Pla, Can Xicota, Can Comes” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.220.
