Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El volum principal de Cal Viladés està composat per la masia i un conjunt de cossos
adjunts a la casa, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït amb pati
interior i barri. El barri disposa d'una portalada a la banda sud i una a la banda est que
comuniquen amb el pati interior, situat a una cota inferior que el pati l'accés.
Masia de planta regular orientada a llevant que consta de planta baixa, planta primera i
unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener
perpendicular a la façana principal.
Al mur de tramuntana de la masia hi ha un annex adossat de planta allargassada que
consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica
que perllonga la pendent de la coberta de la casa. Aquest annex s'estén cap a llevant amb
un volum de factura recent comunicat amb l'anterior que consta de planta baixa i coberta
de teula ceràmica a una sola vessant. Aquests espais allotjaven l'antiga factoria d'oli del
conjunt i el carro. A la banda sud de la façana principal de la masia hi ha un annex adossat
que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula
ceràmica.
A la façana de migjorn de la masia hi ha un annex adossat de planta rectangular molt
estret, amb façana al pati interior, que consta de planta baixa i planta primera. Aquest cos
funciona com a galliner i disposa d'una terrassa a la part superior comunicada amb
l'habitatge. Adjunt a aquest cos per la banda sud hi ha un volum de planta baixa i coberta a
dues vessants d'embigat de fusta i xapa ondulada, amb carener perpendicular a la façana
que dóna al pati interior. Aquest volum correspon al femer i actualment funciona com a
magatzem.
A la cantonada sud-oriental del pati interior es troba una edificació destinada a l'elaboració
del vi. Aquesta edificació consta de dos volums juxtaposats i comunicats interiorment. Un
primer volum de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta
ceràmica a una sola vessant i façana al pati. A la banda de llevant,un segon volum que
consta de planta baixa i coberta a dues vessants de teula ceràmica i façana principal al camí d'accés.
L'accés principal a la masia es produeix a través de la façana de llevant que dóna al pati
d'accés. La planta baixa comunica amb una planta semi soterrada amb accés des del pati
interior. La façana principal de la masia disposa d'un portal d'accés d' arc de mig punt de
carreu de pedra i un balcó a planta primera. La llosa del balcó és de factura recent i ocupa
tota la longitud de la façana. La llosa se sobreposa als carreus superiors de l'arc del portal i
desvirtua l'antiga composició del casal. La façana de migjorn disposa de diferents
obertures de tipologia i dimensió diversa, la majoria de factura recent, sense mostrar cap
composició unitària. A través de dos portals s'accedeix a la planta semi soterrada de la
masia.
L'accés principal a l'habitatge es produeix per la façana de llevant. L'accés comunica el
vestíbul de la masia des on s'accedeix a un distribuïdor, un petit bany i l'escala a la banda
de tramuntana i al menjador i a la cuina a la banda de migjorn. A planta primera es troben
les estances de nit.
La crugia nord de l'habitatge està bastida sobre una roca mare. Des del distribuïdor, a
través d'un passadís i dos trams d'escala excavats a la roca, es baixa fins arribar al celler,
excavat a l'extrem de ponent.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
Segons Xavier Jorba, Cal Viladés és un dels masos més antics d'Òdena. L'activitat
agrícola al mas Viladés es remunta al segle XIII, l'any 1276 amb Bernat de Viladés i l'any
1323 amb Berenguer Viladés. El cognom de Viladés es mantindrà fins que l'any 1641,
Eulàlia Brossa vídua de Gaspar Viladés casà amb Josep Prat. Des d'aquests moments la
família portarà el cognom Prat però es mantindrà el nom del mas. L'any 1754 la pubilla
Francesca Prat maridà amb Vicenç Monconill, cognom que es conserva fins l'actualitat.
Les primeres referències documentades sobre la construcció del mas corresponen a
principis del segle XV. L'any 1403 el mas Viladés estava format per dues masies, el mas
Viladés Sobirà i el mas Viladés Jussà, el primer de Pere Casalmiga àlies Viladés i el segon
de Bernat àlies Grau. Al poc temps, en Bernat Grau vendrà la seva casa i terres a Pere
Viladés, quedant incorporada la seva casa al mas Viladés Sobirà.
Un inventari de l'any 1642 informa sobre les característiques del mas. Segons aquest
document, el mas estava orientat a migdia, i era presidit per un baluard on hi havia un
bugader de pedra. Dins es trobaven els corrals i el trull per fer l'oli. Per mitjà d'un portal de
pedra picada, s'accedia a l'interior de l'habitatge. L'entrada rebia als estadants o visitants.
Des d'aquí es podia portar els animals grossos a l'establia i dur les càrregues d'oli a la
botigueta de l'oli. La cuina, la botiga del blat i el celler es trobaven també en aquesta planta
baixa. L'escala conduïa al primer pis, el qual era presidit per una sala, que distribuïa a
quatre cambres. A la planta superior hi havia la golfa.
La anàlisi de la morfologia de Cal Viladés i la descripció del inventari publicat per Xavier
Jorba i Serra, permeten establir la situació del conjunt a mitjans del segle XVII. El mas
presentaria una planta allargassada i estaria bastit adossat a una roca mare que el
protegiria per la banda de tramuntana. L'espai corresponent al celler s'hauria excavat a la
banda de ponent de la roca i comunicaria directament amb l'àmbit de l'entrada de
l'habitatge. L'edifici de l'antic habitatge quedaria orientat a migdia amb un portal d'accés de
pedra picada situat en el mur de migjorn. El portal d'accés a l'habitatge comunicava amb
l'entrada. Des de l'entrada s'accedia a l'estable, el qual quedaria situat a la banda de
llevant, coincidint amb l'àmbit on es conserven les antigues menjadores, i al celler quedaria
situat a la banda de tramuntana. Des de l'entrada també s'accediria a la botiga de l'oli. La
cuina i la botiga del blat acabarien de completar el programa de la planta baixa de l'antic
habitatge. La cuina, la botiga del blat i l'entrada estarien ubicades a l'espai ocupat
actualment per la nau de la planta semi soterrani, que comunica amb els antics estables i
l'exterior.
Un volum, definit com a baluard, presidia el conjunt. Aquest volum havia d'estar situat en
un dels extrems de l'habitatge per poder presidir o encapçalar-lo. El baluard podria
correspondre a l'annex de llevant de la casa, que conserva antics murs, cantonera de
carreu de pedra i el pou al seu costat. La descripció afirma que en el baluard hi havia un
bugader de pedra.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
