Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La seva fisonomia actual és diferent de l'original, fruit d'unes obres de reforma de la casa, a la dècada dels anys noranta del segle passat.
La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.
El portal és d'arc rebaixat, amb grans dovelles a la seva part superior, amb l'any "1610" inscrit.
Les obertures són de disposició regular, rectangulars, de pedra treballada. Una de les finestres té l'any "1783" inscrit a la llinda.
Les façanes són de pedra vista, amb pedres cantoneres.
-A l'era de can Vidal hi havia la capella de Sant Josep del Puig. Malauradament, durant les obres de rehabilitació de la masia, pels volts dels anys noranta del segle XX, els seus propietaris van enderrocar la capella, per tal de desviar l'antic camí i fer-lo passar per el lloc on es trobava el temple. Era una petita construcció de planta rectangular, que es trobava envoltada per quatre xiprers. La coberta era a dues aigües i tenia un petit campanar d'espadanya. El portal d'entrada era d'obra vista amb maons de cantell formant un arc rebaixat, i les façanes eren de pedra. Al seu interior, hi havia un altar amb una imatge de Sant Josep en terra cuita al centre, i un quadre a cada costat; a dalt hi havia una imatge de la Mare de Déu del Roser amb altres quadrets, un per banda (GALLARDO 1938:76).
Fotografies de Global Arquitectes.
Història
Can Vidal del Puig, molt probablement, va pertànyer a la família de Bernat Vidal que surt esmentat en un document de l'any 1236 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona) el qual, juntament amb la seva dona Guillema, va vendre a l'església de Sant Pere un alou situat en aquesta zona (AVENTÍN, 1990:76).
Es troba en el fogatge de l'any 1515 com a lo mas Vidal dez Puiz.
Segons la tradició oral, antigament a can Vidal hi vivia una comunitat de monjos que tenien cura dels vianants que anaven a la muntanya.
Bibliografia
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76.
BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.111 i 132.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76.
SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). "Les Masies: el veïnat de Canyes". Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 54-55.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
