Can Vendrell
Begues
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici.
El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó.
Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven.
A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances.
Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís.
Història
Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada.
Bibliografia
PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit.
AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit
