Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.
Història
La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa "Vinos Armengol", que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat "El Amigo Enfermo", que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.
Bibliografia
BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
