La primera referència documental de la casa és en el fogatge de Ramió de 1497.
En els diferents llibres parroquials de Sant Andreu de Ramió s’hi localitzen els noms de les famílies propietàries i també dels masovers i treballadors a partir del segle XVII. S’estableixen les següents dades ordenades cronològicament:
L’any 1628 mor Anna Töya.
L’any 1655 mor Gaspar Reixac, un treballador francès, casat a Hostalric i habitant a la finca.
L’any 1705 “fou enterrat en lo cas de casa d’en Toya, en Salvador Toya”.
L’any 1736 consten com a masovers el matrimoni Joan Mir i Rosa Cortina.
L’any 1741 el fill de Joan Cornei i Maria Saurí, masovers de la “Casa Toya”, es batejat amb el nom de Salvador.
L’any 1743 és batejat en Josep, fill d’una altra parella de masovers que viuen al “Mas Toÿa”, Antoni Saber i Teresa Julià.
L’any 1750 mor Jacinet Toya de setanta vuit anys, senyor del mas Toya.
L’any 1757 estan inscrits com a masovers el matrimoni format per Josep Tordera i Anna Saurí. I l’any 1763 també content una altre matrimoni format per Bonaventura Riera i Victòria Vives.
En el cadastre municipal de Fogars i Ramió de l’any 1862 consta com a propietari, Joan Toya, que declara posseir catorze quartans de secà, tres quarters de sureda, cinquanta-set quarteres i mitja de bosc i vuitanta-dues quartes de terra erma, a més de dos bous.
En el padró municipal de 1889, el propietari és Joan Toya i Clarà. Els masovers inscrits són el matrimoni format per Tomàs Cané Tamís i Maria Garrós i els seus fills, Dolors i Francesc (aquest darrer moriria d’un tret accidental a Can Serra).
Més endavant el mas passa a mans de Jaume Casadevall i actualment el propietari n’és un altre.
En el cens també consten com a masovers, entre els anys 1905 i 1946, el matrimoni format per Lluís Sala i Vila i Josepa Tresserres i Romaguera amb les seues filles Dolors i Maria i un noi, Lluís.
