Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Can Targa es troba al nord de l'Ap-7, entre Can Llobet i Can Font, i a 450m al sud-oest del camí del Padró. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. La masia es troba després de travessar la Riera Seca.
Can Targa és avui un edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab, rodejat de construccions annexades de maons. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb tres obertures a la planta baixa, un portal d'entrada al centre i dues obertures a banda i banda, totes elles rectangulars, i tres obertures també rectangulars a la planta pis. La façana és arrebossada i pintada. És una construcció senzilla de pedra, còdols i maons que no presenta exteriorment cap element arquitectònic destacable.
Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).Tot i que la documentació identifica el mas Vallhonrat amb la propietat de can Targa, i en això Fermí Vinyals també coincidia, costa de creure que l'actual edifici de can Targa sigui el que queda de la casa del mas Vallhonrat. Si bé l'orientació sembla la pròpia d'una construcció anterior al segle XIX, l'estructura i les dimensions del que és avui dia, no es corresponen amb el que havia de ser una masia com ho era cal Rectoret, can Mallol, can Lloberes, etc.
Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003.
Història
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental data de l'any 1138.
Segle XI. Aquest indret o petita vall on es troba l'actual Can Targa fou conegut amb el nom de Vallhonrat fins al segle XVIII. Formava part dels dominis de la casa de Canalies.
Segle XII. Aquest indret anomenat Vallhonrat, "Vallo Onrad" tenia a principis d'aquest segle un mas amb el mateix nom que habitava Guillem Dalmau.
1178. En el document de dotalia de la consagració de l‘església parroquial actual de Santa Perpètua de Mogoda consta que rep la meitat del delme del mas Vallhonrat de la parròquia de Santiga.
1157. Testament de Sança (d'Antiga). Dóna el mas de l'Abadia que era a la Vall de Canalies i en el que habita Bernat de Torelló. Aquest mas restarà sempre unit al mas Vallhonrat a partir probablement del segle XIII.
Mitjan segle XIV. El mas Vallhonrat i la família cognominada amb el mateix nom es troba documentada després de les mortalitats per la pesta incorporant al patrimoni terres de masos rònecs veïns.
1383. Pere de Vallhonrat, pagès de Santiga compra el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell.
Principis del segle XV. El mas Vallhonrat continua creixent amb diverses terres properes al Congostell, alou del monestir de Sant Miquel del Fai.
1522. Inici del procés d'endeutament crònic de la família del mas Vallhonrat que portarà a la desfeta d'aquest mas al segle XVIII.
Segle XVII. Malgrat això descendents de la nissaga dels Vallhonrat es troben exercint les funcions de Batlle de Santiga.
1723. Mor Miquel Vallhonrat i Calçada sense descendència. Hereta un cosí de Barcelona, Gabriel Vallhonrat, sabater. El nou propietari intenta lluitar contra totes les amenaces que hi ha de disgregació de la propietat.
1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot. Es veuran forçats a establir tot el que hi havia a Santiga, el mas Congostell, el mas Abadia i el mas Vallhonrat.
1775. Darrera noticia dels Vallhonrat. Es fa inventari dels béns de Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona habitant a Santa Perpètua de Mogoda, per part de la seva dona, Maria Teresa Robert, davant del notari de Caldes de Montbui.
1878. Amillarament. Consta que la propietat més gran dins el que s'anomenava paratge Vallhonrat, era a nom d'Antoni Tàrrega Alric, habitant a Terrassa.
1899. Nemesio Asensió Ibáñez de Caldes de Montbui inscriu una finca de la qual no té títol de propietat, que ha rebut en herència de Teresa Palet i Canyameres i vídua d'Antoni Tàrrega Alric. I que ven a Ramon Ricart i Tries, pagès de Sant Fost de Capcentelles.
1927. Can Targa encara era propietat dels Ricart de Sant Fost de Capcentelles.
1906. Habitaven a la casa el matrimoni Tort Alemany. Continua en mas de la mateixa família.
Bibliografia
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
