Cal Regàs
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cal Regàs es troba situat al Carrer Anselm Clavé, 2, això és a tocar l'església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda, fent cantonada amb el Passatge de la Rectoria. Aquest edifici, el solar del costat i el bloc de pisos que hi ha l'esquerra s'ubiquen en els terrenys on hi havia hagut la Casa Gran de Cal Regàs, a la que fa referència la documentació històrica.
Apareix en una mateixa fitxa Mas Riba i Cal Regàs (CANYAMERES, 2009).
Història
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1526. Sebastià Regàs consta en l'acte de prestació d'homenatge al senyor de la baronia de Mogoda, fra Llorenç Verra, prior del monestir de la Cartoixa de Montalegre.
1553. Sebastià Regàs actuava com a cap de família. El seu fill Pere continuà l'ofici de ferrer i el seu nét Montserrat, començà de ferrer, però va acabar de negociant i administrador del patrimoni monetari acumulat entre el que havia fet ell i el dels seus predecessors.
1561. Montserrat Regàs consta documentat comprant terres per la via de l'establiment al mas Bou de Mogoda. Fou el "més ric de la contrada" de la segona meitat del segle XVI a Santa Perpètua i pràcticament de la seva empenta comercial i de negociant en van viure tots els seus descendents fins al segle XIX.
1619. Montserrat Regàs moria havent acumulat un patrimoni de terres d'unes 26 ha de terreny, com si hagués comprat un mas de mida mitjana dels masos de la zona. Pràcticament aquest és tot el patrimoni de cal Regàs fins a la liquidació del mateix al segle XIX.
1772-1800. Pràcticament tota la terra que voltava la casa dels Regàs a la plaça de l'Església, el camp de la sagrera, fou establert a cens per edificar cases.
1825. Andreu Regàs i Vendrell establí a Bartomeu Llong i Regàs, el seu cosí, un tros de terra al camp de la Sagrera, pràcticament el darrer espai que quedava per edificar perquè com diu l'escriptura el camp de la Sagrera estava "al present reduïda a casas".
1836. Andreu Regàs Vendrell venia fins i tot part de la casa de Regàs de Santa Perpètua a Francesc Rovira darrere la casa Gran de Regàs, el celler, el soterrani i el barri.
1842. L'hereu de cal Regàs, Andreu Regàs i Blanc, consta com a teixidor de lli vivint a Barcelona.
1857. Amillarament. S'esmenta a Paula Regàs com a propietària. El record de cal Regàs resta en els papers, en el moment que s'ha de redimir els censos emfitèutics durant tot el segle XIX i part del XX.
1919. Cal Garrell fou un dels darreres establiments fets al carrer Sant Josep. El cens es va a favor de Margarida Regàs Casanoves, néta d'Andreu Regàs i Blanc. De la gran 1927. Amillarament. Francesc Rovira Vallhonrat declarava que fou el comprador de la gran peça de terra de la plana de Santa Perpètua.
Bibliografia
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
