Edifici d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre cap el SE. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. La distribució de les obertures a la façana principal és ordenada, si bé no perfectament simètrica, tot i que, cal tenir en compte, que les que corresponent a la planta baixa han estat fortament modificades durant els anys 80 del segle XX. La planta segona sembla que, si més no exteriorment, és la que conserva millor els trets originals.
L'edifici compta amb annexos adossats a la façana NO i a la façana SO.
La cronologia de construcció ve indicada per una placa de ceràmica on es recullen les tres fases constructives del complex: 1853, 1893 i 1983.
