Can Santes
Tona

    Osona
    Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera.
    Emplaçament
    La Barroca
    661.3

    Coordenades:

    41.85739180977
    2.2009077993012
    433673
    4634251
    Número de fitxa
    08283 - 149
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1891
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VII. Catàleg de masies i cases rurals. Ed-42 Can Santes.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 24434
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000900600DG33C0001ID / 08283A007000130000YA
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista.

    A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra.

    De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici.

    La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió.

    A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.

    Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües aigües mineromedicinals al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell.

    Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers.

    LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007) Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge.  Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. 

    LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.

    PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.

    PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) "La febre de l’aigua". Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: