Can Sagrera - Mas Sacalm - Mas Palau - Heretat de l'Oliveres del Pla
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número registre 10211-I per aprovació definitiva de la Comissió d'Urbanisme el 7 de maig de 1987.
Descripció
Can Sagrera és una masia transformada en torre senyorial d’estil noucentista situada en una àmplia parcel·la enjardinada i envoltada per una reixa ornamental. L’edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i una teulada a dos vents amb terrat a la catalana. Aquesta estructura superior aporta un espai obert i utilitzable.
La façana destaca pels seus esgrafiats classicistes, que són l’element decoratiu més distintiu de l’edifici. Els esgrafiats inclouen diversos motius, com carreuat simulat a la primera planta, pilastres de columnes, putti, medallons i garlandes, reforçant així l'estètica clàssica i la simetria pròpies del noucentisme. Els detalls de l'estucat en blanc aporten lluminositat i harmonitzen amb el paisatge circumdant del jardí.
La composició de l’exterior es caracteritza per la seva divisió en tres eixos verticals que s’interrompen amb diferents obertures. A la planta baixa, al centre, una porta de fusta massissa d’arc de punt i dues finestres de llinda als laterals. A la segona planta, tres finestrals amb arc de llinda i amb balcó de ferro forjat. A la planta superior les tres obertures són finestres amb arcs escarsers i emmarcades d’estuc blanc.
L'espai exterior és notable per la seva vegetació frondosa, que emfatitza el caràcter senyorial de la finca. Aquest jardí es troba tancat per una reixa de ferro forjat que delimita la propietat, oferint una gran privacitat.
Història
La història de can Sagrera es remunta a l'any 1709, quan es va construir la masia, que també era coneguda pels noms de Mas Sacalm, Mas Palau, Heretat de n'Olivers del Pla i Heretat d'en Massana. Segons el Cadastre de 1716, el propietari podria haver estat Jacint de Sagrera i Massana, un destacat oïdor i diputat militar.
L'edifici va ser reformat en nombroses ocasions, la més important, però, és la reforma de 1913 a càrrec de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, en la qual es van introduir els esgrafiats que predominen la façana que coneixem avui. Va transformar l'antic mas en una torre senyorial amb un estil que combinava elements barrocs amb una estètica noucentista. Durant aquesta època, la masia va servir com a residència de l’arquitecte Coquillat.
Als anys setanta, amb la construcció del passeig de can Sagrera, es van edificar diverses cases als voltants de la masia. Finalment, l'any 1982, es va dur a terme una nova reforma de l’edifici, en la qual es van renovar els esgrafiats per preservar-ne l’estètica.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.372.
DDAA (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 25.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 486-7.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 60-61
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23, pp. 136-7.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona, p. 65.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.
