Can Roig de mas Osset
Gelida

    Alt Penedès
    A 1,5 km del Pas de Piles a la dreta cap a can bosc d'Anoia i polígons. De la carretera que va de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia.
    116

    Coordenades:

    41.43425704569
    1.8321740627289
    402430
    4587624
    Número de fitxa
    08091 - 292
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XV-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    No s'hi va poder accedir. Les característiques exteriors fan pensar en un estat regular en condicions estructurals, si bé caldria poder fer la visita per precisar més.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL / Immoble / 8381-I /
    Sòl de Protecció Especial de la Vinya (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Pla Especial Paisatgístic 01 “l’Anoia” Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2-22. Jaciment de Can Roig, IPAPC núm. 18487) dins de zona d’expectativa arqueològica
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catallunya, 2684
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08090A011000060000ZD
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu el casal com de planta rectangular i distribuït amb planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada cap al sud-est. L'edifici està construït sobre les restes de l'antic mas Osset, que encara es pot observar en la part posterior de la casa, format per un cos rectangular de planta baixa i pis amb coberta a dos vessants. Al sud-oest del volum principal i separat per un passadís d'aproximadament 5 m d'amplada, es localitza un conjunt compacte de construccions agrícoles de planta baixa amb cobertes inclinades de teula àrab i cobert de fibrociment. La façana sud-oest del volum està connectada amb l'entrada principal al recinte murat. Al nord-est del conjunt, trobem una masoveria de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i un pati murat adjacent.

    Documentat en arxius parroquials i municipals des del segle XVI, l'estructura actual, de caràcter neoclàssic, presenta una façana amb finestres i balcons simètrics i una distribució interior tradicional, incloent-hi una gran entrada, menjador, cuina, cellers i una sala superior que distribueix l'accés a les habitacions.

    Als voltants s'ubiquen diversos corrals, galliners i antics cellers, mentre que davant de l'edifici es conserven les restes d'un jardí d'estil romàntic. Destaca una espitllera situada a l'angle superior de l'edifici.

    L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.

    La història de la propietat de can Roig de mas Osset es pot seguir a partir d'altres noms documentats, ja que Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral i antigament s'hauria nomenat lo mas Osset o lo mas de N'Osset. Segons Rovira, és complicat identificar-ne la fase fundacional del mas, però documentació del segle XIV indica la presència del cognom Ossó o variants similars, com l'alberg de Bernat Ossó dez Casanova (1346) i la referència a un Bernat, un Jaume i un Berenguer Ossó l'any 1367. El 1488, Jaume Destorret i Casasaja i Violant Bertran i de Malla, senyors de Gelida, establiren el mas de N'Osset o el mas Osset a Jaume Parellada. El 1513, aquest mas fou confessat per Bernat Parellada, de Subirats, fill de Jaume. En aquest punt, Rovira també ressalta la problemàtica per identificar el traspàs dels Parellada als Llopard, ja que no està documentat, però ja en la capbrevació de 1598 es registra una nova carta precària a Pere Llopard, fill de Jaume i de Sebastiana, citat en el fogatge de 1553 com Jaumí Llopard del mas Osset.

    Els Llopard mantingueren la propietat fins al segle XIX, quan Josepa Llopard i Mitjans, la pubilla, es casà amb Joan Gol i Pasqual el 1842. Els Gol, originaris de Piera a finals del segle XVIII, eren masovers de Can Santfí i vengueren la propietat a mitjan segle XX als Bosch, de Can Bosc d'Anoia, del terme de Subirats, i aquests posteriorment a la família Bori i als de Fortuny, de la Torre-ramona, vers l'any 1969, qui la vengueren a la propietat actual.

    CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.

    MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.

    RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.

    ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.

    ROVIRA, Ramon (1996). "Inventari de les masies". Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.

    ROVIRA, Ramon (2004). "Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida". Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.