Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de materials superficials molt a prop de la masia del Riols. La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu, un lloc que està documentat ja al segle X i que devia tenir un precedent en època antiga, tal com ho demostren aquestes troballes efectuades uns 60 m al sud de la casa, així com del jaciment anomenat can Riols II, una mica més al nord i consistent en unes tombes alt-medievals excavades a la roca.
L’any 1988, durant la realització de la Carta Arqueològica, es van recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana dels següents tipus: campaniana B, dues nanses d'àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa emporitana i diversos fragments d'època romana imperial (sigil·lada sud-gàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada africana C i ceràmica africana de cuina). Més endavant, en unes prospeccions de l’any 2006, es van recuperar més materials: una base completa de ceràmica campaniana A i una petita vora de terra sigil·lada sud-gàl·lica. L'any 2010 es van localitzar superficialment més fragments de ceràmica ibèrica oxidada i àmfora i ceràmica comuna romana. A partir d’aquests materials es pot apuntar una datació que té una forquilla cronològica entre el segle III aC. i el segle III d.C.
Aquests indicis demostren l’existència d’un assentament ibèric i després romà del qual desconeixem la seva ubicació precisa. Tanmateix, per la morfologia del terreny és ben probable que el seu nucli principal es trobi sota l’actual masia de Riols. L'abundància i varietat tipològica de materials ibèrics i romans suggereixen que es podia tractar d’un nucli important, probablement del tipus vil·la.
