Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-61
Descripció
La masia es troba enclavada entre l'antic Torrent d'en Güell i el torrent de can Valent, molt a prop del terme municipal de Torrelles de Llobregat. El paratge natural on està situada és d'una bellesa extraordinària, amb elements paisatgístics com les penyes de can Riera, la Penya del Cucut i el cim de Puig Vicenç a prop.
El mas conforma un extens i complex conjunt d'edificacions que ocupen una superfície de 1.586 m². Aquesta àrea es distribueix principalment en dos grans grups d'edificacions: un amb parets arrebossades i l'altre, de factura més moderna, amb la maçoneria vista.
Algunes de les edificacions presenten galeries arquejades que fan funció de solanes. Les cobertes són majoritàriament a dos vessants.
El portal principal de la masia és d'arc rebaixat, amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, que mostra la data d'una de les remodelacions de la casa: 1924 (?).
A l'esplanada oest davant del mas, es conserven restes d'un molí de vent metàl·lic en mal estat que es feia servir per extreure i elevar aigua potable per als habitants de la casa. A la planta baixa hi ha una gran sala amb una coberta de volta prima de rajola.
Tot i que als terrenys de la masia i a prop de la casa hi ha instal·lades torres elèctriques d'alta tensió, la casa mai ha tingut electricitat (Llurba, 2021: 165-168).
El mas està ubicat en una zona on encara es troba una interessant explotació agrícola, amb un entorn destacable i una coberta vegetal que presenta una elevada biodiversitat.
La Silene neglecta, espècie pròpia d'aquest enclau, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies. Un teròfit és un tipus de planta anual que completa el seu cicle vital (des de la germinació fins a la producció de llavors) en una sola temporada de creixement. Després de produir llavors, la planta mor, però les seves llavors romanen en el sòl fins que les condicions són favorables per a una nova germinació. Els teròfits són especialment comuns en ambients amb estacionalitat marcada, com les regions mediterrànies, on les condicions climàtiques poden ser desfavorables durant una part de l'any. Aquesta estratègia de vida permet a les plantes teròfites sobreviure a períodes de sequera o fred extrem, ja que les llavors poden resistir condicions adverses fins que arribi la següent temporada favorable.
Aquesta espècie botànica amenaçada creix en pocs territoris de Catalunya, principalment situats en la franja de sòls del Bundsenstein. A la zona de la Penya del Cucut i a Can Riera es troben algunes de les poques localitats conegudes on els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. Per tant, a nivell municipal, l'hàbitat d'aquestes espècies ha de ser considerat de màxima prioritat per a la seva conservació.
Història
Les construccions visibles són d'èpoques diferents, amb datacions que es poden atribuir grosso modo als segles XVIII, XIX i inicis del XX.
Llurba (2021: 165-167), aporta les següents dades històriques sobre aquesta masia:
A l'Acta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, redactada per mossèn Josep Mas l'any 1231, es menciona un "Mas de Riera", que podria haver estat aquesta mateixa masia.
També hi ha una referència a un Bartomeu Riera en un fogatge de Torrelles de Llobregat de l'any 1553, tot i que estava vinculat a Torrelles. A finals del segle XVI, apareixen els Riera de Cervelló (1573).
La masia es menciona en documents del Magatzem Reial de Llenya de Barcelona, l'any 1722.
L'any 1855, un altre membre de la família, Josep Riera, és destacat com un dels principals propietaris de Cervelló, amb una considerable riquesa rústica, urbana i ramadera.
Un membre d'aquesta família va ser alcalde de Cervelló en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX. A finals del segle XIX, Can Riera va patir certa decadència i va canviar de propietaris.
L'any 1884 (?), un dels darrers propietaris va realitzar obres a la casa, tal com indica una rajola situada sobre l'arc d'una de les portes d'accés al mas.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
