Can Riera
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga masia situada a la part alta del carrer Xipreret actualment rehabilitada per a usos culturals del municipi i adaptada a les normatives d'accessibilitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de dos cossos: un cos principal format per dues crugies transversals i un cos adossat per la façana de ponent. Aquest segon cos te coberta pròpia a una vessant que desaigua a la façana de ponent i és una mica més alt que el cos principal.
La composició de la façana no és simètrica. En destaca el portal rodó dovellat, amb la data de 1684 gravada a la dovella central, i les finestres de la planta pis, amb l'ampit, els dintell i les llindes de pedra treballada i ben escairada. En el cos adossat hi un arc de descàrrega fet de maons que la rehabilitació ha deixat vist. La resta d'obertures són fruit de la mateixa rehabilitació. Així com el mur de tanca del barri i l'enllosat del davant de la façana.
La façana de llevant, que s'alinea amb el carrer Xipreret conserva dues obertures a l'alçada del primer pis.
Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les actuals dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. Actualment acull dependències del Museu (oficines, biblioteca, sala d'actes) i Centre de Memòria.
Història
Antigament estava envoltada de camps de conreu, que és del que vivia la seva gent. Es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava la riera de l'Escorxador.
Posteriorment es va adosar a la façana posterior una fàbrica de gasoses i , al pati de llevant, un autoservei i bodega.
L'interior es va compartimentar i dividir en habitatges independents, fins que el 2001 passa a propietat municipal, primer com a dipòsit de l'arxiu municipal i després com espai de memòria i centre d'interpretació, de documentació i de recursos pedagògics.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat.
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament.
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins "XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos", L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i
projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.
