Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Arran de la construcció del forn de calç de Can Riba quedaren completament destruïdes les restes de les sepultures en caixa de lloses i tègula (dues tombes d'adults i una d'infantil) que l'any 1956 Borràs i Quadres en feia ressò, fet que impedeix situar cronològicament aquesta probable necròpolis. Durant la visita que s'hi va efectuar amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, no s'aprecià cap tipus de construcció ni d'enterraments.
Cal esmentar únicament la presència, en els talussos de l'antic turó que avui ocupa una zona d'esbarjo, d'alguns fragments dispersos i molt rodats de ceràmiques ibèriques (àmfora de la costa catalana i gerres de pastes bicolors i monocromes), de ceràmiques romanes (comuna de vores enfora, ceràmica amb engalba de color marró grisenc, Terra Sigil·lada Africana inclassificable, dolium i tegula) i de ceràmiques medievals (olles de perfil globular sense cap decoració aparent).
Durant la revisió de la Carta, l'any 1991, es pogué comprovar que aquesta zona ha estat objecte de profundes modificacions urbanístiques per la qual cosa és probable que el jaciment es trobi pràcticament destruït.
Història
El juny del 1956, el senyor Borràs i Quadres es fa ressò en un petita nota de premsa de l'existència en la finca de Cal Riba d'unes sepultures en caixa de lloses i tègula (dues tombes d'adults i una d'infantil). L'autor esmenta la presència dispersa de restes òssies humanes i classifica tipològicament els enterraments d'època romana, adscripció que no es podrà mai confirmar perquè van ser destruïdes arran de la construcció d'un forn de calç. El 1984, durant la redacció de la Carta Arqueològica, els membres de l'equip no van localitzar cap rastre dels suposats enterraments. Uns anys més tard, en el decurs de la revisió del 1991, la situació del jaciment havia empitjorat ostensiblement per l'obertura de nous carrers, per la construcció d'un centre cívic i social, i per l'esplanació indiscriminada dels terrenys situats al capdamunt de la petita elevació natural de Can Riba, on es va ubicar una pista de petanca i una àrea d'esbarjo. El novembre del 2004 es va efectuar una intervenció arqueològica dirigida per la senyora Marta Fàbregas i Espadaler, de l'empresa Àtics SL, amb motiu de les obres d'ampliació de vials de la ronda sud d'Igualada a la carretera C-37. L'actuació va consistir en una prospecció preventiva inicial i un seguiment dels treballs en superfície, amb resultats negatius.
Bibliografia
BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): "Nuevas sepulturas romanas", Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, juny 1956, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 5-6.
BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): "VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona". Informes y Memorias, 32, Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas, Madrid, p. 167-169.
ENRICH HOJA, Jordi.; SALES CARBONELL, Jordina.; ENRICH HOJA, Joan. (2003): "Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural", II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673.
FÀBREGAS ESPADALER, Marta (2004). Memòria dels treballs de prospecció arqueològica a la Ronda Sud d'Igualada. Carretera C-37.
GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
SALES CARBONELL, Jordina (1994): "Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.