Can Recasens
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer. Aquesta estructura presenta un fort desnivell del terreny i, mentre que la façana de la Carretera de Bigues té baixos i tres pisos; la façana de la Plaça Major només té planta baixa i dos pisos. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, amb una porta d'accés coronada per frontó amb floró al centre i dues volutes. Les finestres presenten un emmarcament en pedra, i en el cos superior hi ha diversos esgrafiats amb motius geomètrics, cintes i circell d'acant, acabats amb un sòcol de pedra. Construcció a base de murs de maó pintat i esgrafia amb coberta de teula.
Es desconeix l'autor i la data exacte. Aquesta està situada a la zona antiga del nucli i junt amb la casa del costat són les úniques decorades amb motius clàssics. Ambdues presenten gran homogeneïtat tipològica.
Història
El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia "agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros". Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.
Bibliografia
Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.