La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, orientada a sud-est i amb pati al davant. Té un cos central més elevat, amb coberta a dues aigües amb pendent perpendicular a la façana, i dos cossos laterals més baixos amb pendent paral·lel a la façana principal que estan acabades amb teula ceràmica àrab. Aquesta composició només es pot observar a la part posterior des del carrer Àngel Guimerà, ja que la façana principal, que està rematada amb un pendent a dues aigües, és més alta que aquests cossos i n'oculta la seva composició volumètrica.
Té l'accés a la façana principal, on hi ha un portal amb arc de mig punt i una finestra a cada banda. A la planta pis hi ha tres finestres, cadascuna d'elles sobre una de les obertures de la planta inferior. La central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada la data de "1632", mentre que les laterals la tenen de maó ceràmic. També hi ha un rellotge de sol. A les golfes només hi ha una obertura sobre l'eix central.
A la façana posterior les obertures son petites, sense cap criteri compositiu ni
ornamentació, les finestres dels cos sud tenen brancals i llinda de pedra i que al cos nord hi ha una porta de factura moderna.
La volumetria que s'observa des de l'exterior remet a un edifici de tres crugies paral·leles, amb entrada a la central dels baixos, i amb sala al capdamunt, una distribució força característica de l'època moderna. A la llinda de la finestra central del pis de la façana principal hi ha gravat un escut i el cognom Mas.
