Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Quadras és una casa d'estil historicista construïda principi del segle XX.
És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. Les obertures són d'arc pla arrebossat a la planta baixa i emmarcades amb pedra als pisos, i es distribueixen a les façanes formant eixos simètrics. Al frontis tenen sortida a sengles balcons, de grans dimensions al primer pis, on estan sostingut per mènsules decoratives i estan delimitats amb baranes de forja. A la resta de façanes, les finestres dels pisos de l'eix central també tenen sortida a balcons de les mateixes característiques tot i que de dimensions més reduïdes. A la façana posterior el balcó és amb balustrada i incorpora ornaments de terracota. Les tres façanes presenten detalls decoratius amb motius florals en relleu, com frisos nivell de forjat del pis, mènsules sota els ampits de les finestres del segon pis o grups de fulles sobre les finestres del pis. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises motllurades; de la superior arrenca un capcer senzill.
A la cantonada en destaca una capelleta neogòtica que incorpora una imatge de Sant Josep i l'infant Jesús. La imatge va ser regalada a Pilar Feliu, pels seus fills l’any 1952, i va ser instal·lada el mateix any per substituir la destruïda durant la Guerra Civil.
Història
La casa del carrer Romaní cantonada amb Església, coneguda com can Quadras, data de l’any 1872, segons es pot apreciar en una inscripció a la barana de ferro forjat de la façana que dóna al carrer Romaní.
La casa actualment és coneguda com can Quadras. Històricament ha pertangut a la família Feliu i així consta en el seu escut. La família Feliu apareix documentada al carrer Romaní almenys des de 1805 -José
Feliu i el seu fill Antoni, comerciants d’ofici. Antoni Feliu Pla i la seva esposa Rosa Juanysacreu Bonet tingueren per hereu a José Feliu Juanysacreu, que es casà amb Antònia Coma Miró, natural de Moià. Fou Antònia Coma qui impulsà l’any 1871, ja vídua, les obres de reconstrucció de la casa del carrer Romaní cantonada Església.
La següent generació és la que enllaça amb la família Quadras. José Feliu i Antònia Coma tingueren tres fills: Antoni, Manuel i Maria:
Antoni Feliu Coma (1829-1881) es casà amb Vicenta García Gil i tingueren la residència a Cadis. Manuel Feliu Coma (1832-1888) fou una destacada personalitat de l’època: gerent de la societat “Cuadras, Feliu i Companyia”, dedicada a la fabricació de filats d’estam, fou
President de l’Institut de Foment del Treball Nacional (1882-1884).
Maria Feliu Coma es casà amb Josep Quadras Prim, que es convertí en titular únic de l’empresa de filats l’any 1893. La fàbrica de Sabadell seria ampliada i modernitzada sota la seva direcció. L’any 1900 Josep Quadras va obtenir la ratificació del títol nobiliari de baró de Quadras per al seu fill Manuel Quadras i Feliu (1860-1927). La casa fou heretada per Pilar Feliu García, casada amb Antonio de Quadras i Feliu primer Comte de Sant Llorenç del Munt, germà de Manuel de Quadras i Feliu. Fill de Manuel Quadras i Feliu fou Josep de Quadras i Veiret (1889 -1965 Barcelona), 2n Baró de Quadras, advocat i tinent d'alcalde de Barcelona, que es casà amb Pilar de Camps i Casanova, de la família del Marquès de Camps.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme).
