Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Planes del Mig no és altra cosa que la masoveria de Can Planes o Can Planes d’Avall. Formen un conjunt unificat des d’un punt de vista arquitectònic, però estan separades per un pati o barri interior al qual s’hi accedeix per un barri amb portalada doble de fusta i portella, amb una petita rampa d’accés empedrada, com el pati. La llinda i brancals d’aquest accés són de pedra treballada.
A l’interior, les façanes de Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig estan confrontades. L’accés a Can Planes del Mig és una porta de llinda recta, sense inscripcions, amb els brancals també de pedra. Al costat dret mateix sobresurt el cos del forn de pa, situat al costat de la llar de foc, com és habitual.
Es tracta d’una construcció senzilla de planta rectangular aixecada davant per davant de la masia principal. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. La part residencial d’aquesta masoveria és molt menor en relació als espais de treball que s’adossen al costat. Entre la masoveria i la masia hi ha un cos volat amb coberta a doble vessant.
Història
Segons els documents, l’any 1858, s’hi instal·len una parella acabada de casar, Florentina Renat (†1896) i Francesc Romaguera i Alomar (†1895) que faran de masovers. La parella tindrà cinc fills (Damià, Carme, Francesc, Francesca i Maria). La propietat però, continua essent de Joan Planasdevall i Sabater, tal i com consta al padró de 1889.
L’any 1895 mor Francesc Romaguera i el següent any ho fa la seva esposa. Dels cinc fills, l’hereu, en Damià, continuarà al capdavant de la masoveria amb la seva esposa, Caterina Mercader. Aquesta però mor molt jove, l’any 1898 deixant dos fills petits, en Josep i la Florentina (aquesta nena mor a l’edat de quatre anys). En Damià, es torna a casar amb Àngela Roca l’any 1899. D’aquest matrimoni naixeran set filles (Carme, Joaquima Maria, Loreto, Pilar, Antònia i Agustina).
En el censos parroquials de 1906 hi continuen vivint la parella a més de la minyona Caterina Tió i el mosso, Francesc Tresserres, i més endavant, l’any 1920 també hi viurà el mosso Calixt Blanc i els germans Manel i Joaquim Rossell com a pastors.
Damià Romaguera (†1932) fou alcalde de Fogars entre els anys 1914 i 1918.
L’any 1936 hi estan censats la vídua Àngela Mercader amb el primer fill del seu marit, l’hereu, Josep Romaguera, i la seva esposa Àngela Mercader i els seus dos fills (Damià i Joan). També hi viu a la casa el mosso Joan Nualart.
L’any 1945 el matrimoni, a més d’en Damià i en Joan tenen en Joanet, la Maria i en Francesc. A les dependències de la masoveria hi viuen també dos mossos, en Gabriel Martínez i en Manuel Toledo. La família disposava d’una tartana per anar als mercats d’ Hostalric i de Tordera; una parella de bous fressats i un cavall. A l’era de la finca batien el seu cereal, però també el d’alguns veïns.
L’any 1957 la família marxa a Tordera on s’instal·la. I a partir de 1958 s’hi instal·len uns nous masovers: Camil Torrent Pla i Rosa Massaguer Duran. Tindran tres noies i un noi (Dolors, Victòria i els bessons Montserrat i Joan).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.
