La primera menció documental la trobem en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat l’any 1856, on consta com a Caseta de Baix. Les terres on aquesta s’edifica eren propietat del mas Puig. Al 1852 Joan Canudes Puig i Muntanyà, amo de les terres, les cedeix al seu germà, Martí Canudes i Puig.
L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVIII, quan la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos orientats nord-sud i separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, el cos de llevant estava dividit en dos espais, el cos de ponent no tenia cap divisió i actua com a distribuïdor, l’escala estaria situada en l’angle sud-oest, probablement tota la planta estaria destinada al bestiar. A la planta pis, la sala amb el foc a terra i els fogons ocuparien el cos de ponent, mentre que el cos de llevant estaria dividit en dues habitacions separades per un envà.
La pallissa estaria inicialment separada de la casa, tindria dos nivells i una escala de pedra d’accés al nivell superior situada a la façana sud. Durant aquest període es forada el pou a uns metres de la façana sud de la casa.
Probablement, a principis del segle XIX s’enllaça la casa amb la pallissa, la planta baixa d’aquest espai es dedica a corts i el segon nivell s’habilita com a habitatge amb una porta d’accés des d’una habitació.
Al segle XX s’adossen unes corts al mur oest de la casa i es reformen les portes i finestres amb la construcció de llindes o muntants de maó massís.
