Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-28.
Descripció
Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. Can Pasqual, situada en l'àmbit territorial de Palaudàries, forma part d'un conjunt integrat per la masia, la capella de la Immaculada, la masoveria, construccions annexes destinades a ús agrícola i ramader, i natural, amb la bassa de Can Pasqual.
A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc de mig punt. A cada costat hi ha una finestra amb llinda recta. La de la dreta té els brancals motllurats.
Al primer pis hi ha tres obertures que donen accés a un gran balcó corregut, amb barana de barrots, que ocupa tot l'ample de la façana. Els portals estan situats al mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa.
A les golfes hi ha un balcó situat al centre de la façana i dues petites finestres situades als extrems de la façana, situades totes les obertures al mateix eix que les de les plantes inferiors.
Els murs de la façana estan arrebossats, el ràfec és de ceràmica d'una filada amb dentellons i la teulada és a dos vessants amb teula àrab.
La capella està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, amb portal de mig punt adovellat, amb un ull de bou sobre el portal, teulada a un vessant i campanar d'espadanya coronat per una creu de ferro. A l'interior està coberta amb volta i llunetes al presbiteri.
La masoveria és de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica i teulada a dos vessants. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'esquerra, amb llinda plana i brancals de pedra. A la llinda consta la inscripció: "ME HIZO EL AÑO 1853 JOSE PASCUAL". A la dreta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha dos balcons i al segon pis hi ha dues balconeres. Totes les obertures estan emmarcades amb maó als brancals i col·locats a sardinell a la llinda. El parament dels murs és de pedra i havien estat arrebossats. El ràfec és de ceràmica d'una filada amb dentellons i la teulada és a dos vessants amb teules àrabs.
La masia, la capella, la masoveria i el pati comú estan tancades per una tanca d'obra i porta de reixa de ferro de dues fulles.
Història
La primera referència documental de Can Pasqual data de l'any 1338, quan el pagès Jaume Pasqual va confessar que posseïa la masia i que era propietat del monestir de sant Pere de les Puel·les. L'any 1511, Francesc Pasqual va reconèixer que tenia el mas i, també, el mas Bo (que es trobava derruït i, per tant, deshabitat); i que eren propietat del monestir de les Puel·les. Francesc Pasqual pagava en concepte de censos de Can Pasqual dues quarteres i mig de forment, una quartera de civada, onze capons, trenta-quatre ous i quatre diners.
Al primer terç del segle XVII, l'any 1633, Bartomeu Pasqual i Domènec Anglada, el seu gendre, van comprar una peça de terra de divuit quarteres d'extensió, a Jaume Ametller, prop de Palaudàries.
L'any 1806, Can Pasqual era el cinquè màxim contribuent de Palaudàries. A la segona meitat del segle XIX, la pubilla va contraure matrimoni amb l'hereu de Can Mas. El fill, Josep Mas Pasqual va heretar una gran propietat, amb camps de vinya.
Diversos membres de la família Pasqual va tenir càrrecs municipals a la baronia de Montbui. Bartomeu Pasqual va ser jurat els anys 1636, 1644 i 1646, clavari el 1640, prohom els anys 1627, 1629, 1637, 1638 i 1648 i síndic el 1644. Vicenç Pasqual va ser batlle entre els anys 1667 i 1669 i clavari el 1682 i, a més, tenia arrendat l'impost del trentè entre els anys 1683 i 1685 i la carnisseria de Palaudàries els anys 1689 i 1690.
La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció va ser beneïda pel bisbe Modrego a la dècada de 1950. A part de missa cada diumenge, es celebrava amb especial relleu les festivitats de sant Blai per beneir la fruita i per sant Cristòfol per beneir els vehicles. L'àvia s'anomenava Maria Assumpció.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.343-350.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l’Estaper, Can Mas Pasqual, Can Salgot” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.42 i 161.