Can Parcet
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta masia està formada per dues edificacions adossades de diferents alçades amb una torre de planta quadrangular a la ponent.
Alhora trobem un cos de dues plantes i cobert a dues vessants que s'afegeix a la façana de la casa més gran. Aquest cos es troba unit a la mateixa construcció per mitjà d'un petit pont de pedra.
La superfície edificada és rectangular amb unes mides de 18 x 10,50 metres. La superfície total és de 470 m2.
La casa més gran és de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta aràbiga a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. La porta d'accés a l'interior es troba col·locada a un costat de la façana, és rectangular amb pedres molt ben treballades que l'emmarquen. Les finestres es troben acabades amb un ampit de pedra. Aquestes obertures es reparteixen ordenadament per la resta de plantes.
La casa adossada, tal i com succeeix amb la primera, es troba coberta per una teulada a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, té planta baixa i pis i és de molt més senzilla de factura.
La porta es troba coronada amb un d'arc escarser avui en molt mal estat. Al seu costat, per la part de darrera, és on hi trobem la torre quadrangular amb una teulada a dues vessants.
El seu aparell constructiu és bàsicament de pedres de forma molt regular formen files regulars i unides amb morter de calç. Las teules són corbades, les conegudes com àrabs. Destaca a la façana oriental, una finestra datada "1786".
Història
Situada a l'antic terme de Sau. Forma part del conjunt de masos que es troben sobre l'hostal de la Riba. Conserva una vella torre de defensa. Tot i que no es poden precisar les etapes constructives sense un estudi més acurat troben una llinda datada del 1786. Junt amb el mas veí, el Bruger forma part del patrimoni de mas Calveria, ja dins del terme de Sant Julià de Vilatorta.
Aquest mas, no apareix citat aquest nom al fogatge de 1553, i a les referències del Arxiu Episcopal no surt tampoc assenyalada. La casa però té l'aspecte d'un mas antic i tot fa pensar en un canvi de nom. A una finestra, tal i com hem dit anteriorment, hi ha la data de 1786, pot ser la de una remodelació.
El Nomenclàtor de 1870, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 7 km, de la capital de l'ajuntament, té un edifici habitat constantment i un altre deshabitat. Un és d'un pis i l'altre de tres.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.
