Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars.
La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.
Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.
La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.
A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa
Història
Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella.
Bibliografia
AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251.
CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533.
IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca
LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.
PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals.
RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca
