La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres.
