Can Nadal
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Nadal és un mas format per una antiga torre de defensa, amb un cos afegit al costat esquerre, construït entre el segles XII i XIII, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior.
L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. A la zona de la torre, la coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La coberta del cos lateral es d'una vessant, amb carener perpendicular a la façana.
El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra sorrenca vermellosa.
Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra sorrenca. Una de les finestres presenta l'any "1709" inscrit.
Els murs són de paredat comú i els angles estan reforçats amb pedres cantoneres.
La masia compta amb unes antigues pallisses separades del cos principal. A ponent hi ha adossada, a nivell de la segona planta, una capella preromànica dedicada a Sant Joan de Cavallar.
Actualment, la masia es troba abandonada i en procés d'enrunament, i és indispensable prendre mesures urgents per a evitar la seva destrucció.
Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
-És indispensable prendre mesures urgents per a evitar que la masia desaparegui definitivament.
Història
El nom antic d'aquesta masia era Cavallar, topònim que ja consta al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo.
A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Posteriorment, el mas fou abandonat fins que l'any 1610 i la casa i la capella foren reconstruïdes.
Al segle XVIII la masia fou novament abandonada fins a l'any 1975, en que va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny.
Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i, lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable.
Bibliografia
AA.DD. (1991). "Sant Joan de can Nadal". Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422.
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23.
BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.95.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
HERRERO i BARÓ, H. (2003). "Rutes de l'aigua (I)". Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 66-67 i 73.
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).
PLADEVALL i FONT, A. (1987). "Les arrels històriques de Palautordera. Pregó de les festes del Remei del 1979". Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 45-70.
SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). "Les Masies: el veïnat de Canyes". Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 71-73.
