El primer document localitzat que parla de Can Mestric és una venda atorgada l’any 1884 per Josep Dalmau d’Hortsanvinyà a favor de Pau Caselles.
En el padró municipal de l’any 1889, Jaume Garrós, és el propietari, que hi viu amb en Josep Dalmau i Illa.
Els censos parroquials dels anys 1905 fins el 1914 deixen constància del matrimoni format per Jaume Garròs i Saurí i Eulàlia Estaper i Albert, que hi viuen amb els seus fills Manel, Antoni i Rosa. Segons els documents, aquest Jaume Garròs era l’encarregat del manteniment de les palanques del pas de Ramió i cobrava per aital feina, entre quinze i vint pessetes anuals. L’any 1908 també farà de carter, la qual cosa li suposarà un increment de fins a cent cinc pessetes. Jaume Garròs mor abans de 1918, perquè a partir de 1918 a la casa només hi viu, segons el padró, (la seva vídua), Eulàlia Estaper amb el seu fill, Antoni Garròs Estaper que ja està casat amb Elionor Ferrer i Ferré i la filla d’ambdós, Maria. El matrimoni jove tindrà dos fills més, en Jaume (1925) i la Rosa.
Sembla que aquest matrimoni marxa més endavant perquè entre 1928 i 1932 a la casa hi continua vivint l’Eulàlia Estaper i Albert.
A mitjans dels anys quaranta hi viurà la segona filla de Jaume Garròs i Eulàlia Estaper, la Rosa Garròs Estaper, amb el seu marit, Perfecte Rossel Saurí amb dos nens, Pere i Sarita, que sembla que foren els darrers a habitar la casa, que sense manteniment s’anà ensorrant.
No sembla que posseïssin massa terres però com la majoria de famílies que vivien en aquests paratges, tenien un parell de vaques, treballaven la terra i es dedicaven als oficis del bosc.