Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta irregular format per sis grans cossos adossats. El volum principal es situa a la banda de migdia de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, està distribuït en planta baixa i dos pisos, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta una composició simètrica de les obertures, amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit, amb la clau decorada amb un escut. A banda i banda hi ha finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un pou de pedra de planta quadrada adossat al parament. Al pis, les finestres són balconeres i tenen la barana formada per balustres de ceràmica. Cal exceptuar el finestral situat damunt del portal, ja que té sortida a un balcó exempt amb llosana motllurada i barana de ferro. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida més petita, entre les que destaca una finestra emmarcada amb carreus de pedra escairats i la llinda plana monolítica amb decoració a mode d'arc conopial. Alhora, adossat a aquest mateix parament, hi ha un porxo format per una successió de voltes per aresta, que s'obre a l'exterior mitjançant grans arcs rebaixats. El porxo està cobert per una terrassa al nivell del pis. La resta de cossos adossats a l'edifici principal presenten cobertes de teula d'un i dos vessants, i consten de planta baixa i pis o bé només un sol nivell. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Adossada a la façana de llevant de la casa destaca una torre de planta circular amb el coronament emmerletat, bastida en pedra i de factura moderna. Al seu costat, aïllada, hi ha la capella. És petita, d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb l'absis semicircular de volta ametllada. La nau presenta trams d'arestes recolzades als murs laterals mitjançant mènsules decorades. Les finestres són d'arc apuntat i el portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda apuntada amb una fornícula central amb la imatge de la verge de Montserrat. Damunt seu hi ha un petit rosetó calat. La capella presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.
A l'interior de la masia hi ha sostres encoixinats de fusta i portals emmarcats amb carreus de pedra i llindes planes. Es conserven les obertures de pedra de l'antic forn i un cicle de pintures murals originals relacionades amb la caça, situades a l'antiga xemeneia de la cuina. També es conserva el celler, segons el propietari la part més antiga de la construcció. L'interior de la torre està pintat modernament amb imatges d'animals de caça i una rosa dels vents al sostre. La capella, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, es comunica amb la torre mitjançant un passadís cobert i presenta tot l'interior decorat amb un cicle de pintures murals de temàtica religiosa. A l'absis hi ha el Pantocràtor i la verge de Montserrat, i al sostre l'Anyell de Déu. L'ara d'altar està sostinguda per quatre columnes petites profusament decorades. Les dues portes que comuniquen la capella amb la casa són d'arc trilobulat decorats amb motllures.
Història
Tot indica que l'edifici actual, datat entre finals del segle XVIII i mitjans del XIX, podria ser el fruit de la reconstrucció o remodelació d'un edifici anterior, el qual es podria datar entre els segles XVI-XVII si ens guiem per la composició de la finestra de la façana de ponent. En el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc. En el fogatge corresponent a l'any 1553, el cognom Massaguer es manté a Bell-lloc.
Bibliografia
AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.
