La informació sobre l’existència de la casa hauria estat proporcionada per tradició oral, que Jaume Fugarolas i Josep Vilà, recolliren en el llibre, “Fogars de la Selva, temps ha” (FUGAROLAS, Jaume/VILÀ, Josep: 2007).
En el cadastre de 1862 consta com a propietari d’aquest indret, Mateu Vidal (fill de Jaume Vidal i Teresa Massó de la Creu). Aquest vivia a Can Merla, una casa propera a Can Mateu Merla, amb la seva esposa, Antònia Comas i Barceló (amb qui es casà l’any 1831).
Mateu Vidal declara, en l’esmentat cadastre, estar en possessió de la peça de la casa, una quartera i mitja de secà, una quartera de vinya, dues quarteres i vuit quartans de bosc i cinc quarteres i mitja d’erm, a més del ruc. L’any 1883, mor en l’incendi de la casa. L’indret es coneix popularment com “la casa cremada”.
En aquesta zona, a més, els autors del llibre hi situen Can Benet Merla, les restes de la qual les situen molt a prop de Can Mateu Merla. Aquesta segona casa que encara hauria estat habitada a mitjan del segle XIX per Benet Merla, la seva esposa, Maria Comas i Masferrer i els seus tres fills, (Josep, Antònia i Narcís), sembla coincidir amb Ca l’Esparreguera, documentat ja l’any 1759. Els seus propietaris serien Miquel Esparreguera i Maria Buixalleu. Aquest cognom hi està documentat fins l’any 1802, que mor un dels descendents. A partir d’aquí ja no se’n sap res més fins a trobar-hi Benet Vidal. El matrimoni format per Benet i Maria sembla que, construeixen o fan construir una nova casa, que es coneixerà amb el nom de Can Merla Nou i que actualment rep el nom de Can Merla del Sot degut a la fondalada que es crea entre el turó Petit, el bosc de can Roure i el bosc de can Planes.
