Can Martí Joan
Collbató

    Baix Llobregat
    Afores, s/n
    Emplaçament
    Agafar la pista a la rotonda de can Llates, passar la riera i seguir 928 m fins arribar a la masia
    307

    Coordenades:

    41.55435
    1.82658
    402144
    4600963
    Número de fitxa
    08069 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Fa pocs anys s'hi van fer obres.
    Protecció
    Legal
    PGOU 21/12/1984
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08068A007000650000GX
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    Can Martí Joan és una masia formada per diverses construccions. L'edifici principal, destinat a habitatge, és rectangular i té planta baixa i pis. La coberta és de teules i repartida a dues aigües. Té tortugada i el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada cap a migdia i construïda amb pedra vista. A la planta baixa hi ha el portal, que ocupa una posició central i està flanquejat per dues finestres de pit; mentre que a la planta superior hi ha tres finestres balconeres, amb els balustres de terracota, i dues obertures més petites. Tots els brancals i les llindes són d'obra cuita. L'altra façana a destacar és la de la part oriental. Aquí hi ha un altre portal, més modern, amb una teulada i una galeria amb balustres de terracota, formada per quatre arcs de mig punt que s'aguanten sobre pilars de totxo. A la part de ponent hi ha una escala que dóna accés a una terrassa. En aquesta zona hi ha altres estances que antigament devien ser la casa dels masovers i els espais agrícoles i ramaders típics de les masies. El complex està envoltat per una muralla de pedra.

    Havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. El monestir de Sant Cugat cobrava dues gallines, en concepte de cens, la meitat del delme i la meitat de la tasca, mentre que el monestir de Montserrat percebia l'altra part del delme.
    La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent.

    ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r.
    ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r.